dijous, 21 de maig de 2015

1er Premi Poesia Catalana

EL LLOC ON INERT SOSPIRO AMOR 

 Ei, vos! Quina llosa que duc
 no em pesa i tampoc em fa nosa.
 Mes us aclariré una cosa
 manquen lletres per dir-vos rosa
 m'em sobra una de retuc.

 I en la foscor sol, arrulit
 mirant a un paisatge millor
 pel bé d'aquesta observador
que d'una llosa és portador
 doncs aquest és per mi maleït.

 Ei, tu, llosa d'alló no dit
 dos ulls em van emmetzinar
 com fletxes clavades al pit
 a l'instant que jo et vaig trobar.

 Jo sé d'on sortiren els dards
 vidrieres que porten al cel
 finestres que canten els bards
son les que em reptaren a duel.

 A duel em debato amb la mort
 m'atanso a tu, llum de l'albada
 Sera aquesta la meva sort?
 Ets tu llum de meva estimada.

 Llosa meva que no puc més
 lluitar contra el mortal verí 
temps que l'amor guanyi és
 de que s'endugui el meu destí.

 Finestres que porten al cel
 a cada una llur sol naixent
els acompanya el seu estel
i els dóna reflexos d'argent.

I em recull com paraula al vent
em porta cap al sol ixent
sol que sou vos, meva estimada
daurada amb la llum platejada
per vos el que estic dient.

A la llosa el missatge escrit
de dues lletres té la mancança
sagetes travessant-me el pit
ei! encara viu l'esperaça 
que el meu amor us quedi dit!

AMANTUR                

  ORIOL GIBERT ZAIDÍN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada